LA MAJORIA DE JOVES DE CIUTAT VOLDRIEN ANAR A VIURE ALS POBLES

També s’han explorat les estratègies que poden contribuir a afrontar aquest repte i a preservar el patrimoni i la memòria dels territoris afectats.

El despoblament no és un fenomen exclusiu del nostre país, sinó que cada vegada és més present a Europa, vinculat als processos històrics de construcció política, industrialització i concentració del poder. Aquesta premissa és el punt de partida del I Congrés Internacional del (Des)Abandonament, que sota el títol L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies, vol analitzar el despoblament i les implicacions socials, territorials i patrimonials que suposa a escala europea.

Nova visió de la ruralitat

La ponència inaugural —Recuperar la casa, recuperar el poble—, conduïda pel geògraf i professor emèrit de la Universitat de Lleida Ignasi Aldomà, ha apuntat cap a una visió del despoblament a Catalunya on l’estudi dels nuclis deshabitats adquireix un caràcter psicosocial, patrimonial, cultural i literari per sensibilitzar la societat. En aquest sentit, Aldomà destaca que «la percepció social dels pobles abandonats és clau per la seva revitalització» i ha emfatitzat que actualment la ruralitat gaudeix d’una imatge molt més positiva que fa dècades, tot recordant que «la majoria de joves de ciutat voldrien anar a viure als pobles». Per aquest motiu, el geògraf defensa que «la ruralitat té una bona premsa i s’haurien d’aprofitar aquestes inèrcies», plantejant que el repte actual ja no passa únicament per l'activitat agrària o el turisme, sinó per aprofitar la mobilitat, el teletreball, les telecomunicacions i la millora de serveis per aconseguir que la difusió demogràfica dels centres comarcals arribi a les perifèries més deshabitades, transformant la vella sensació de crisi en una oportunitat d’arrelament i desenvolupament territorial.

Set anys de recerca per reocupar els nuclis despoblats

L’esdeveniment ha estat organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, entitats impulsores de Pobles Abandonats, un projecte de documentació i recerca que explora els nuclis despoblats o amb menys de trenta habitants, oferint una radiografia de l’evolució patrimonial del nostre territori i proposant instruments per caminar cap a una reocupació eficient de l'espai. En total, el projecte ha analitzat prop de 1.500 nuclis dels territoris de parla catalana. D’aquest inventari global, un 20 % estan abandonats, un 12 % estan en via de recuperació o tenen usos estacionals i un 68 % es mantenen vius tot i tenir menys de trenta habitants.

Maria Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner, explica què, per a l’estudi, s’han tingut en compte la disponibilitat de serveis, la disponibilitat d'habitatge, i les distàncies en temps i en quilòmetres d’aquests nuclis respecte als principals nuclis urbans i serveis. El projecte ha comptat amb el suport institucional tant del Departament de Cultura, com del Departament de Recerca i Universitats, així com la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Jiménez assegura que «ja tenim una bona base per començar a treballar més en detall amb departaments i secretàries generals, per veure si les conclusions que hem tret els poden ajudar a planificar les polítiques públiques».

Els resultats d'aquest estudi, dut a terme entre el 2019 i el 2026, es mostren en una exposició itinerant que es pot visitar a l’IEC fins al 22 d’octubre. https://www.iec.cat/