PROJECTE “ADEL SIERRA NORTE”, IMPULSA LA 1ª XARXA DE COL.LEGIS RURALS PER RETENIR TALENT
Compostatge d'Idees
ADEL Sierra Norte ha impulsat la creació de la primera Xarxa de Col·legis Rurals per a la Retenció del Talent Rural, una iniciativa pionera que ha reunit aquest dilluns a Sigüenza alumnat, docents i equips directius
... de diferents centres educatius de la comarca per compartir experiències, presentar projectes d'emprenedoria i reflexionar sobre el paper de l'escola rural com a motor d'oportunitats.
La trobada ha servit com a acte de tancament del projecte LEADER Retenció del talent juvenil a l'àmbit rural, desenvolupat a través del programa Take Care of Regional Talent, promogut per ADEL Sierra Norte i dirigit per l'especialista en neuroeducació Nora Rodríguez.
La jornada ha comptat amb la participació del CEIP La Cobatilla de Mandaiona, CEIP Romuald de Toledo de Jadraque, CRA L'Alzina de Cogolludo, CEIP Sant Antoni de Portaceli de Sigüenza, Col·legi Episcopal Sagrada Família de Sigüenza i IES Martín Vázquez d'Arce de Sigüenza. A més, també es van presentar projectes desenvolupats per l'IES Valle del Henares de Jadraque i pel CRA Regió muntanyenca d'Atienza, els representants dels quals no van poder assistir a la trobada.
La presidenta d'ADEL Sierra Norte, María Jesús Merino, va destacar durant la inauguració el canvi de mirada profund que s'està produint respecte al medi rural. “Jo us animo a tots que en un moment determinat us aneu, perquè cal viure altres experiències, però que si voleu tornar sapigueu que existeix aquesta possibilitat i que viure al medi rural, a la Serra Nord oa Sigüenza, és una meravella”, va afirmar.
La Presidenta va recordar que durant molts anys es va transmetre als joves la idea que l'èxit passava necessàriament per abandonar els pobles per instal·lar-se a les grans ciutats. Davant d'aquesta visió, va reivindicar les oportunitats que ofereixen avui els territoris rurals i va animar els alumnes a sentir-se orgullosos de les arrels. “El fonamental és que volem que us sentiu orgullosos d'on veniu, orgullosos de l'escola a què pertanyeu, dels professors que teniu i de totes les possibilitats que hi ha als vostres pobles”, va assenyalar.
La presidenta d'ADEL també va tenir paraules de reconeixement per al professorat de la comarca, especialment per als que desenvolupen la seva tasca als centres rurals agrupats, destacant el seu compromís i els excel·lents resultats educatius que obtenen en contextos molt diferents.
Del riu Dolç a la memòria familiar
Un dels moments més destacats de la jornada va ser la presentació dels projectes desenvolupats per l’alumnat durant el programa. Lluny de plantejar exercicis teòrics, els centres participants van treballar sobre reptes connectats amb la realitat més propera, convertint el patrimoni natural, la història local, la sostenibilitat, la cultura o les necessitats socials en oportunitats d'aprenentatge i emprenedoria.
Els alumnes del CEIP La Cobatilla de Mandayona van presentar Petits teixidors de xarxes, una iniciativa centrada al riu Dulce que els va permetre investigar el seu entorn natural, col·laborar amb veïns, associacions i gent gran de la localitat i descobrir el valor ecològic i social d'un dels elements més representatius del seu territori.
El CEIP Romualdo de Toledo de Jadraque va desenvolupar Detectius de blasons, un projecte que va combinar patrimoni històric i neuroeducació per apropar els alumnes a la història de la localitat a través de l'observació, la investigació i la divulgació.
Des de Cogolludo, el CRA L'Alzina va presentar Pètals grocs, arrels del poble, una proposta vinculada al cultiu tradicional del gira-sol que va permetre als estudiants conèixer millor l'agricultura local i la seva relació amb el paisatge.
Per la seva banda, el CEIP Sant Antoni de Portaceli va treballar a Reciclar per cuidar, una iniciativa de reutilització de materials per a la creació de testos i menjadores per a aus que va fomentar la creativitat i la consciència ambiental.
El Col·legi Episcopal Sagrada Família va elaborar un podcast sobre les oportunitats del món rural a partir d'entrevistes realitzades a veïns i professionals de Sigüenza, mentre que l'IES Martín Vázquez de Arce va presentar dos projectes molt diferents entre ells, però igualment connectats amb la realitat del territori. Fast and food va proposar un servei de repartiment a domicili pensat per a gent gran o amb dificultats de mobilitat, mentre que Guardians de la Memòria va recuperar històries de dones pertanyents a diferents generacions familiars per reflexionar sobre el paper de la memòria, la identitat i el llegat col·lectiu.
El CRA Regió muntanyenca d'Atienza va centrar el seu treball en els oficis tradicionals vinculats a la fleca, mentre que l'IES Valle del Henares va plantejar diverses propostes relacionades amb la digitalització i el desenvolupament local.
Tots ells compartien una mateixa filosofia. Aprendre a observar l'entorn, detectar oportunitats i comprendre que els pobles es poden convertir en espais d'innovació, creació i futur.
Aquesta idea va ser precisament una de les reflexions principals plantejades per Nora Rodríguez durant la seva intervenció.
“El codi postal no decideix qui triomfa”
La directora del programa va obrir la seva conferència relatant la història de William Kamkwamba, el jove de Malawi que va aconseguir transformar la vida de la seva comunitat construint un molí a partir dels coneixements adquirits a una biblioteca i de materials reciclats. A partir d'aquest exemple, va convidar els alumnes a descobrir el potencial que conté l'entorn on viuen. "M'agradaria explicar-los una cosa que ningú no els ha dit fins avui i és que viure aquí genera uns superpoders que són difícils d'aconseguir a la ciutat", va afirmar.
Rodríguez va explicar que nombrosos estudis científics mostren com el contacte quotidià amb la naturalesa afavoreix determinades capacitats relacionades amb l'observació, la creativitat, la resolució de problemes i la connexió amb l'entorn. A més, va reivindicar el valor de les comunitats rurals com a espais on les relacions humanes continuen sent properes i significatives. “El codi postal no decideix qui triomfa”, va assegurar davant dels alumnes.
L'especialista va subratllar que la Xarxa de Col·legis Rurals neix precisament per connectar docents i estudiants de diferents municipis i etapes educatives, i genera una comunitat d'aprenentatge capaç de potenciar el talent des de la infància fins a l'adolescència.
Tornar per crear oportunitats
La jornada va acabar amb la intervenció de l'emprenedora cultural seguntina Bárbara Bussons, impulsora del festival Bibitoke, que va compartir amb els estudiants la seva pròpia experiència personal. Després d'estudiar Musicologia i formar-se a Madrid, va decidir tornar a Sigüenza per desenvolupar un projecte cultural propi. "Jo era una més de vosaltres. Només que el projecte que vinc a exposar avui aquí és un que fa una setmana va tenir lloc a aquesta mateixa ciutat", va explicar.
Bussons va relatar com va detectar l'oportunitat d'apropar noves propostes musicals i culturals a la comarca i convertir-les en un element de dinamització social i cultural. "Vaig veure aquí a Sigüenza l'oportunitat d'omplir un buit que podia omplir jo", va assenyalar.
L'emprenedora va defensar la cultura com a eina per generar comunitat, desenvolupar el pensament crític i crear noves oportunitats professionals al medi rural, demostrant amb el seu exemple que la formació, la creativitat i l'emprenedoria també poden trobar espai lluny de les grans ciutats.
Un manifest pel futur de l'escola rural
La trobada va culminar amb la signatura col·lectiva del manifest que dóna origen a la Xarxa de Col·legis Rurals per a la Retenció del Talent Rural.
El document reivindica el valor de l‟escola rural com a espai d‟innovació, identitat i desenvolupament territorial i planteja una nova forma d‟entendre l‟educació vinculada al territori, a la natura ia les oportunitats locals.
Al llarg de deu principis, el manifest defensa que educar no consisteix únicament a transmetre coneixements, sinó a ajudar nens i joves a reconèixer el valor del seu entorn, desenvolupar iniciatives pròpies i participar activament en la transformació de les seves comunitats.
La Xarxa neix amb la vocació de consolidar una col·laboració estable entre centres educatius de la comarca i de continuar impulsant experiències que permetin detectar, desenvolupar i retenir el talent jove al territori.
Perquè, com resumeix el text signat per alumnat, docents i centres educatius al final de la jornada, "educar en allò rural no és preparar per sortir. És preparar per crear i emprendre a la terra que el va veure créixer".
La creació d'aquesta Xarxa de Col·legis Rurals s'integra al Projecte Arraigo que desenvolupa ADEL Sierra Norte dins de la seva Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu, sustentada en la metodologia LEADER, una forma d'impulsar el desenvolupament rural basada en la participació activa de la població local i en la posada en valor dels recursos i les capacitats de cada territori. Amb iniciatives com aquesta, ADEL aposta per generar oportunitats des de la infància, enfortir l'arrelament al territori i afavorir que el talent jove trobi a la Serra Nord un lloc on formar-se, emprendre i desenvolupar el seu projecte de vida.
Déjanos tu comentario
Si estás interesado, facilítanos tus datos y nos pondremos en contacto contigo.