LLIBRE ARRELS REBELS: DEU HISTÒRIES D'ADOSLESCENTS PAGESOS

La periodista Agnès Batlle recull en un llibre deu històries d'adolescents que volen recuperar la feina dels avis.

Des de el Far d'Alexandria recomanem aquesta publicació, una excel·lent investigació pel territori que posa rostre a una generació que vol continuar treballant la terra, tot i les dificultats.

Agnès Batlle (Torroella de Fluvià, 1978) és periodista i fa més de vint anys que treballa com a redactora i locutora de ràdio a RTVE. Formada i establerta a Barcelona, des de fa més de tres dècades s’ha especialitzat en informació cultural, una feina que l’ha portat a recórrer el país i a explicar històries vinculades al territori i a les persones que hi viuen. L'any 2011 va guanyar el premi Memòries de la Ràdio i, avui, col·labora al programa Punts de vista, de La 2.

Filla de família pagesa de l’Alt Empordà i mare d'un adolescent amb vocació de pagès, el seu projecte més personal, el llibre Arrels rebels, que acaba de publicar amb Ara Llibres, neix a casa, del recorregut del seu fill, Pau Fenés Batlle —un dels joves que surten al llibre— i de la necessitat d'entendre per què hi ha nois i noies que, en plena era urbana i digital, decideixen recuperar la feina dels avis. D’aquesta inquietud en surt una investigació que posa rostre a una generació que vol continuar treballant la terra, tot i les dificultats. 

Com comença tot aquest projecte?

Comença molt des de casa. Jo vinc d'una família pagesa de tota la vida, d’un poble molt petit de l’Alt Empordà, però vaig venir a estudiar periodisme a Barcelona i m'hi vaig quedar a viure. Sempre he estat molt més urbanita que rural, m'he adaptat fàcilment a la ciutat. Fins i tot vaig viure a Chicago i m'hi vaig adaptar molt ràpid. Però el meu fill era diferent. De petit ja notava que quan anàvem al poble el veia més expansiu, més alegre. I quan tornàvem a ciutat el notava més tímid, més tancat. Amb els anys vaig entendre que aquell era el seu hàbitat, on se sentia realment feliç.

Tot i així, va créixer en un entorn urbà.

Sí. Va fer tota l'etapa escolar i l'institut a Sant Boi de Llobregat. I durant aquells anys no és fàcil dir que vols ser pagès. No és una cosa popular. Ho vivia amb certa reserva. Alguns amics propers ho sabien, però en general ho amagava per evitar burles o comentaris. Encara ara hi ha molt estigma. He conegut nois que han sentit coses com “vés amb les vaques”, “fas pudor”, “això és de segona categoria”. Aquesta idea que dedicar-te al camp és com si fos una opció de menys valor.

Quan decideix finalment apostar-hi?

Durant tota la secundària el seu somni era entrar a l'escola agrària. Aquell era el seu motor per acabar l’ESO. Quan hi entra, amb setze anys, coneix joves de diverses comarques amb la mateixa passió. Això és molt important: deixa de sentir-se estrany. Veu que no està sol. I a mi, quan ell marxa de casa tan jove, em queda un buit molt gran. A partir d'aquesta enyorança començo a escriure.

I d’aquí neix el llibre.

Font: Arrels 3-2-2026 (Extracte de l'excel.lent entrevista de Dina Borich a Agnès Batlle)