ELS MERCATS DE PAGÈS, CLAU PER AL FUTUR ALIMENTARI I SOSTENIBLE

La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova va acollir la jornada 'La venda directa en mercats de pagès: singularitat, models referents i principals aspectes rellevants'

Una trobada organitzada per la Generalitat de Catalunya i l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT). L'esdeveniment va reunir experiències locals i internacionals, representants institucionals, pagesia i entitats per reflexionar sobre el paper estratègic dels mercats de pagès en la transformació del sistema alimentari català.

La jornada va posar en relleu la importància dels mercats de pagès com a eina per enfortir els vincles entre el món rural i l'urbà, fomentar la venda directa i els circuits curts de comercialització i promoure una alimentació més saludable, sostenible i arrelada al territori. D'acord amb el director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, els mercats de pagès són clau per avançar cap a un sistema alimentari just i resolent.

Durant la sessió, es van presentar models internacionals d'èxit com el de la Campagna Amica a Milà (Itàlia), el Mercat d'Agricultors de Tacoronte a Tenerife o la xarxa Grønt Marked de Copenhaguen (Dinamarca). Tots ells comparteixen una aposta decidida per la venda directa, la sostenibilitat i la implicació comunitària.

Un dels punts centrals va ser l'anàlisi del marc jurídic actual. Tot i que la venda directa està reconeguda legalment, la manca d'una definició clara de "mercat de pagès" i la dispersió normativa entre municipis generen inseguretats per als productors. Diverses intervencions van coincidir en la necessitat d'una regulació catalana específica que diferenciï clarament aquests espais de la venda ambulant i garanteixi condicions equitatives i estables per a la pagesia.

La taula d'experiències va donar veu a iniciatives locals com la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, que gestiona nou mercats a la ciutat, o el Mercat de Gavà, que ha esdevingut un referent de dinamització econòmica i social. També es va destacar la importància de la governança compartida, la funció educativa i cultural dels mercats i la necessitat de suport institucional per garantir-ne la viabilitat.

Des del públic, es va reclamar més implicació de les administracions per reconèixer el valor estratègic dels mercats de pagès i facilitar l'accés del sector productor a les ciutats. Per mantenir l'agricultura viva –sector en crisi a Europa–, cal poder vendre on hi ha la gent.

La jornada va esdevenir una oportunitat històrica per consolidar els mercats de pagès com a pilar del sistema alimentari català. Amb una base jurídica sòlida, una gestió participativa i el suport de la ciutadania, aquests espais poden ser motors de canvi cap a una alimentació més justa, saludable i sostenible.

L'Estratègia Alimentària de Catalunya 2025-2028 reconeix la venda de proximitat i els canals curts de comercialització –on s'inclouen els mercats de pagès– com una eina clau per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, arrelat al territori i just.

Font: DARPA