LLEGENDA DEL MERCAT DE CALAF

La plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen de diversitat de colors i olors amb quasi un centenar de parades de tota classe de productes, fruites i verdures, articles d'artesania, pastisseria, marroquineria ... i música !!

El Mercat de Calaf havia estat altre temps un del mercats més importants de Catalunya, no obstant això, no és pas a la concurrencia que cridava, ni el diner que feia córrer a allò que deu la seva celebritat. No, no és la seva importància mercantil sinó un incident "extraordinari" el que li donà la fama que va perpetuar-se de segle en segle.

Calaf és un lloc fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels més rigorosos, i amb tot i ser-ho tant, en vingué un tant sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir del llavis.

Tothom tractava i contractava, tothom demanava i oferia, però no se sentia res, i com havia de sentir-se si, com us dic, al moment de brotar es glaçaven les paraules !!

Però el dia anà avançant, cobrà força el sol i a la fi començà el desglaç, per allà al migdia; i així com s'anà desplaçant l'aigua, s'anaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça !!

¡¡ Ah, fillets de Déu!!. Us l'imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?

"Quant d'aquest matxo? - Compreu-me aquest porc !! - Tres unces  !! - Vint-i-quatre dobles !! - Ni mitja dobla menys !!....

És a dir, que entre les paraules que es desglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades, segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles.

Font: Tags Llegendes Bookmark the permalink